Ribera d'Ondara: Història viva de La Segarra.

El dissabte és un bon dia per anar a Ribera d'Ondara, ubicat a la Vall del Ribera d'Ondara, 581 habitants distribuits en 13 agregats: Sant Antolí iVilanova, La Sisquella, Gramuntell, Els Hostalets, Llindars, MasClaret, Montfar, Montlleó, Montpalau, Pomar, Rubinat, Briançó, SantPere dels Arquells. Al nord del terme municipal, el terme de Cervera. 

Rubinat, seu d'una de les batalles de la Guerra Civil Catalana. 

L'agregat de Rubinat és un dels més importants que composa Ribera d'Ondara, actualement amb uns 45 habitants, aquest petit nucli va ser lloc de la batalla de la Guerra Civil Catalana, on Joan Americ, amb el suport de l'arquebisbe de Saragossa, va derrotar la Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell. Aquest esdeveniment va tenir lloc el 21 i 22 de juliol de 1462. A més rubinat conserva part del gran castell senyorial, l'església romànica de Santa Maria de Rubinat i les ruïnes de la fàbrica on s'embotellava l'aigua de Rubinat, famosa per les seves propietats purgatories. 

Església de Sta. Maria de Rubinat. Foto: todopueblos.com

Pomar, propietat senyorial.

L'agregat de Pomar va pertanyer a diferents cases senyorials com Berenguer de Queralt (1260); els Carboners, els Aimeric i els Erill. Situat a la ribera del riu Ondara encara es conserva l'església romànica de Sant Pau de Narbona, donada la seva precaria construcció les campanes van ser retirades fa 40 anys, una d'elles encara es conserva a la nova capella. 

Carrer de Pomar. Foto: poblesdecatalunya.cat

Es conserva la llegenda que durant la guerra entre Carlins i Isabelins, prop de Pomar va tenir lloc un enfrontament entre ambdos bàndols, la llegenda diu que el Capità de les tropes isabelines portava un Sant Crist a la punta de la balloneta i li deia cridant "Si no trobem als carlins aviat t'afusellaré", al tercer cop que ho va dir es trobaren els carlins i a d'ell va ser el que li donaren el primer tret. Es diu que van morir centenars d'isabelins excepte dos, que eren de Cervera i que fugiren al coneixers bé el terreny. Les gents de Briansó i Pomar sotarraren als mort al voltant de l'església de Montlió. 

Sant Pere dels Arquells, Priorat Canonical i restes funeraries prehistòriques. 

Sant Pere dels Arquells va ser néixer al voltant d'un priorat canonical al 1100 pel monestir de Santa Maria de l'Estany, a instàncies de Guillem Ramon d'Òdena. L'any 1592 fou cedit al monestir de Montserrat, que el conservà fins al segle XIX. Cal esmentar l'existència de l'església de Sant Pere, erigida al final de segle XI, refeta durant el XIV i modificada el el 1867.

A la Ribera d'Ondara es poden trobar vestigis de les civilitzacions prehistòriques a diversos pobles. A Sant Pere dels Arquells podem localitzar una dels set mostres funeraries que hi han a la Ribera d'Ondara. Amb l'itinerari de les Balmes i Necropolis fem una pinzellada a les civilitzacions que van viure a La Segarra fa milers d'anys.

Montpalau medieval. 

Al conjunt del nucli, que es troba ben urbanitzat, es poden trobar arcades i carrerons testimonials de l'època medieval. Fins els temps moderns el Senyors d'Oluja foren els senyors feudals de la localitat. Llavors sols hi havien 15 cases, una d'elles pertanyent als Vidal, del Ramón Vidal que al 1919 va fundar la Cooperativa Comarcal de Cervera, (el Sindicat) i en fou president durant 50 anys.

Arcades de Montpalau. Foto: poblesdecatalunya.cat

A més a Montpalau podem trobar l'església de Sant Jaume, temple romànic però que conserva les reformes gòtiques i posteriors que van portar a terme. Al seu interior, s'hi conserva un sarcòfag amb una inscripció molt gastada, la qual cosa no permet identificar de qui es tracta, Pel seu estil es diu que sembla pertànyer a l'escola de Cervera i fet en la segona meitat del s. XIV. A la tapa i ha una figura humana jaient amb vestidura de monjo. L'emblema és el d'una olla o calder, propi dela família dels Calders, senyors de la Tallada.

Un dels costums que tenia Montpalau era la nit de Tots Sants anar al cementiri amb una atxa encesa i damunt de la tomba del mort familiar es menjava i es resava en homenatge i record del difunt de la família.

Llindars, Gramuntell, Els Hostalets, Briançó i La Sisquella: l'encant de la ribera de l'Ondara. 

Aquests petits nuclis on hi viuen des de 8 persones (La Sisquella) fins a 84 (Els Hostalets) tenen el seu encant a les petites coses. Comencem per el més petit, La Sisquella, que compta amb 8 habitants. Els Nuix de Cervera hi fundaren el 1480 el mas que porta el seu nom, amb una g.ran casa de tipus senyorial, amb baluards i llotgetes a la part superior deles cantonades. Al s. XVI els seus habitants construïren la Capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus. 

Briançó amb 10 habitants està situat a un turó a la dreta del riu Ondara. Briançó era un nucli tancat, era una fortalesa secundària de Montlleó. L’any 1100 fou cedit al bisbe intrús de Vic, Guillem Berenguer, pel seu senyor en Giribert Hug. Actualment a Cal Carulla encara es conserva una torre quadrada escapçada. L'esglèsia està dedicada a Sant Salvador.  

Llindars compta amb 12 habitants, al nucli sols queden dos cases habitables, una d'elles, Cal Colom, és la casa pairal més notable del lloc. Llindars va ser donat com a dotació pels Òdena al Priorat de

Sant Pere dels Arquells. i el 22 d'agost de 1592, per butlla pontifícia l'església dels Arquells, en qualitat de Priorat, s'uní al monestir de Santa Maria de Montserrat, i en conseqüència Llindars també, amb les seves propietats annexes i les seves. L'esglesia dedicada a Sant Roc va ser refeta al s. XVIII. 

Nucli de Llindars. Foto: poblesdecatalunya.cat

Gramuntell, amb 24 habitants, va ser comprat pel Monastir de les Santes Creus el 1230 del qual va ser propietari fins a la desamortització. El temple parroquial de Santa Maria és un símbol de l'evolució de la construcció religiosa de la Segarra, i conserva força elements de l'estructura anterior. També hi ha restes del castell.Una de les costums més destacades de Gramuntell era la presentació del ram a les núvies. 

Els Hostalets és el nucli més gran d'aquest grup amb 84 habitants. Aquest nucli té l'origen en el conjunt d'hostals construïts durant l'edat mitjana al costat del camí ral de Barcelona - Lleida. Entre els hostals fundadors conten que hi havia els de Jaume Gomar, al segle XV, i més tard del de Cal Vallés. La capella està dedicada a Sant Jordi, construïda a mitjans del segle XVI per el Baró Jordi Joan Aimeric. En sortir del poble enfilant la carretera de Rubinat, trobem les restes de l'antic molí de Paratància.

Montlleó, il·lumats a finals del s. XX. 

Montlleó actualment és un nucli deshabitat, però una de les curiosats es que fins el 1992 no va arribar l'electricitat a la població. Com anècdota cal destacar que els primers dies al no saber que era un focus que il·luminava, feia l'efecte que s'havia calat foc prop de Montlleó, i fins i tot van anar-hi els bombers pel munt de trucades que van tenir, pensant-se que era un incendi.

Església de Sta. Maria a Montlleó Foto: poblesdecatalunya.cat

Sant Antolí i Vilanova, nucli de reis. 

Sant Antolí i Vilanova és el nucli més gran de Ribera d'Ondara amb 175 habitants. Cal esmentar l'existència de l'antic castell dels Aimeric, de traça gòtica i l'antic temple romànic de Sant Antolí, ampliat durant l'epoca,medieval i moderna. Sota l'església hi ha el castell, i des d'aquí en baixa un un carrer que tindria un portalet a cada exrem, de muralla enfeien les mateixes parets foranes de les cases. Al principi del segle XIII l'indret pertanyia als Cervera, però posteriorment va passar a mans del rei, els Queralt, els Aimeric i els Erill.

Esglèsia de Sant Antolí. Foto: latribunadelbergueda.blogspot.com

Pel terme de Ribera d'Ondara passen diferents rutes com la de la 'Ruta romànica i gòtica de La Segarra', el GR 171 o el Camí de Sant Jaume. 

Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Ribera d'Ondara i de la wikipèdia en català.