Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mènsula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mènsula. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de juny del 2017

Veuràs, tocaràs i no t'ho creuràs

Aquest diumenge a Alàs i Cerc viurem una tarda de màgia. Però, de prop. El Mag Bala ens demostrarà les seves arts màgiques tant de prop que quasi les podrem tocar.

"Toca'm", l'espectacle de màgia que podrem veure a les 7 de la tarda al Local Social d'Alàs i Cerc (al núcli d'Alàs), ens deixarà bocadabadats. Però no us deixe fiar per la seva apariència, el Mag Bala és un personatge peculiar, trampós, poc fiable, astut... allunyat dels mags tradicionals. La interacció
amb el públic, la màgia i l’humor caracteritzen un espectacle en què es convida a tocar i mirar atentament. Doncs, com més toqueu i mireu...menys veureu!


dijous, 15 de juny del 2017

Entre el Segre i el Cadí

Alàs i Cerc, situada a pocs kilòmetres de la capital de l'Alt Urgell (La Seu d'Urgell) és una població conformada per set nuclis: Alàs, Artedó, la Bastida d’Hortons, Cerc, el Ges, Torres d’Alàs i Vilanova de Banat. S'estén des de la ribera del Segre fins a la carena de la serra del Cadí. Al terme hi trobarem des dels extensos prats de pastura de les terres vora Segre fins als boscos de pins de la vall de la Molina de Lletó.

Foto: alascerc.ddl.net


La seva situació geogràfica ens dóna moltes opcions turístiques, així doncs, en farem un breu resum. Podem començar per una de les rutes que es pot fer amb BTT, la Volta al Lletó, que surt de la Plaça d'Alàs i ens dona l'oportunitat de conèixer tot el terme. Per altra banda, tenim els diferents edificis romànics com l'església de la Mare de Déu de les Peces, situada dalt d'un turó que domina el poble d'Alàs, i la de Sant Just i Sant Pastor, a Cerc, a més de l'esglesiola de Sant Romà de Banat, de propietat particular. 

A més, als voltants d'Alàs i Cerc podem trobar diferents rutes que ens endinsaran en el Pirineu lleidatà.

Enllaços:

dimecres, 14 de juny del 2017

El Cicle Mènsula clou amb màgia la seva 4ª edició



La població d’Alàs i Cerc (Alt Urgell) serà la darrera població en acollir els espectacles de la 4a edició del Cicle Mènsula. El diumenge 18 de juny, a les 7 de la tarda, el Mag Bala portarà l’espectacle de màgia de proximitat “Toca’m” al Local Social de la localitat pirinenca. 

Mag Bala
Foto: facebook Mag Bala


Ajornament de l’espectacle a Foradada.
Pel que fa a l’espectacle que s’havia de realitzar a la localitat de Foradada (La Noguera) ha quedat ajornat per motius aliens a l’organització del cicle. Així doncs, s’està treballant en cercar una nova data per a la realització de l’espectacle de la companyia de Solsona, Lacetània Teatre, que serà anunciat pròximament.

Més de 200 persones han gaudit del cicle.
A les diferents poblacions que s’ha realitzat el cicle ja han passat més de 200 persones que han gaudit dels espectacles realitzats a Esterri d’Àneu, Artesa de Lleida, Bellaguarda i Sidamon. El públic ha valorat positivament en les diferents localitats els espectacles realitzats per les companyies de les Terres de Lleida.

divendres, 9 de juny del 2017

Crisi a Bellaguarda i Sidamon

Aquest cap de setmana Bellaguarda i Sidamon viuran una crisi. Tranquils/es que no ha passat res d'extraordinari, o sí, ja que hi pot haver una crisi de no parar de riure.

El dissabte a la nit Bellaguarda rebrà la primera crisi del cap de setmana. Crisi Perpètua cia. de comèdia serà l'encarregueda de fer riure als assistents a l'actuació que tindrà lloc a la Sala Polivalent de la localitat on quatre dones, fartes de tot, intentaran crear un grup terrorista, bé, més ben dit, un "Escamot Matrix". Veurem si entre les seves reivindicacions i accions aconsegueixen portar a terme aquest Escamot.



El diumenge al vespre Sidamon acollirà a Les Mus cia. de teatre amb la seva "Crisi Existencial". Dues noies que es troben a un lavabo, la vida de les quals està a punt de canviar per motius ben diferents, tant diferents com elles mateixes. Després d'aquesta trobada, les seves vides mai més seran les mateixes. Aquesta comèdia - musical de petit format no deixarà ningú indeferent amb la seva crisi.


dijous, 8 de juny del 2017

De ruta per Sidamon i El Pla d'Urgell

Sidamon, al Pla d'Urgell, i amb una població de poc més de 700 habitants ens ofereix diverses rutes de senderisme i BTT. 

Entre les diverses rutes que hi podem trobar al Pla d'Urgell, tres d'elles passen per Sidamon. La primera que destacarem és la Ruta de la Fita Alta, amb 6,9 km i una difilcutat alta, i que ens portarà pel Tossal de les Tenalles fins a la Fita Alta. El promontori té una situació estratègica que permet gaudir d’una àmplia panoràmica i si el dia és clar podem gaudir de vistes de Lleida, Montsec o Montsant. Altres dos rutes que hi passen són: la Ruta de la Serra (20,5 km) i la Ruta del Museus (32 km). 

Plaça Major de Sidamon
Foto: diputaciolleida.cat
També podem trobar a Sidamon la seva església, dedicada a Sant Bertomeu, que fou construida al segle XVIII a sobre del castell de la localitat. A més, si anem de ruta, podem gaudir de La Pineda a esmorzar, dinar o berenar unes bones orelletes. 

Si Sidamon i les seves rutes vos deixen en ganes de més sempre podeu fer una visita, més que recomanable, a l'Estany d'Ivars i Vila-sana, al Museu dels Vestits de Papers de Mollerussa, anar de ruta fins el Salt del Duran, al Parc de les Olors de Linyola o a Bellvís a veure la col·lecció d'obres del Quixot al Santuari de la Mare de Déu de les Sogues. 

Enllaços:

dimecres, 7 de juny del 2017

Un matí a Les Garrigues i una tarda a Bellaguarda

Bellaguarda a Les Garrigues és una petita població de 307 habitants. Com a punts d'interès de la localitat s'encontren l'Església, situada a la plaça Major, dedicada a sant Antoni Abat i d'origen gòtic, la qual té una bella portalada a la façana. La nau interior, que és de línia neoclàssica, data del segle XVIII. També a la plaça Major hi ha una creu gòtica que ha estat restaurada i també un esplèndid mirador des del qual s'aprecia una vista de l'horta de Lleida i els contraforts del Pirineu. 

Centre de Bellaguarda
(Foto: ccgarrigues.com)


Els voltants del municipi són molt adequats per passejar i gaudir del paisatge de Les Garrigues.

A la comarca de Les Garrigues hi podem trobar rutes (senderisme, bicicleta, cotxe) i punts d'interès, com per exemple, la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca. Des del cicle Mènsula no podem recomanar un lloc en concret, per això volem que sigueu vosaltres els que escolliu el vostre punt d'interès. 

Des del cicle us recomanem visitar algun punt d'interès de Les Garrigues i passejar per la localitat i el terme de Bellaguarda abans de l'actuació de Crisi Perpètua Cia. de Comèdies. 

Enllaços:

dimarts, 6 de juny del 2017

La comèdia envaeix el Cicle Mènsula


El Cicle Mènsula arriba al seu segon cap de setmana d’actuacions a Les Garrigues i el Pla d'Urgell


El Cicle d’espectacles de petit format Mènsula encara la meitat del cicle aquest cap de setmana amb dues comèdies que es portaran a terme a Bellaguarda (Les Garrigues) i Sidamon (El Pla d’Urgell).
El dissabte 10 de juny a les 9 de la nit la companyia de comèdies Crisi Perpètua (Balaguer) portarà a terme la representació “Escamot Matrix” a la Sala Polivalent de Bellaguarda. El diumenge 11 de juny a les 8 de la tarda la Sala de Ball de Sidamon acollirà la representació de la comèdia - musical “Crisi Existencial” de Les Mus Cia. De Teatre (Lleida). 

Crisi Perpètua representant "Escamot Matrix" (Foto: Àngel Pérez)
Les Mus Cia. de Teatre representant "Crisi Existencial"
(Foto: facebook de Les Mus Cia. de Teatre)

Més de 100 persones en el primer cap de setmana

Les primeres dues representacions del Cicle Mènsula a Esterri d’Àneu i Artesa de Lleida han arribat a més d’un centenar de persones que han valorat positivament els espectacles que s’han representat en el primer cap de setmana del cicle.

dissabte, 3 de juny del 2017

"Patrona, Archipatrona, Patronísima"

La Serva Padrona és una Òpera Buffa (Còmica) de dos actes del segle XVIII estrenada a Nàpols, aquesta òpera inicialment es va fer com a intermezzo de les grans òperes. 

Uberto (Pep Barri), un vell solteró, s'empipa amb la seva serventa, Serpina (Eva Ruiz), donat que no li porta la xocolata i, a més, no el deixa sortir de casa. Davant aquest empipament d'Uberto Serpina decideix que vol ser la "Patrona, Archipatrona, Patronísima" de la casa. Aquesta arrogància de Serpina fa que Uberto li demani a Vespone (Jaume Jovells) que anuncie per la ciutat que busca una dona per casar-se. Serpina no es queda quieta i conjuntament amb Vespone tramen com fer que Uberto es case amb ella.  

El diumenge 4 veurem com s'ho fa Serpina per aconseguir casar-se amb Uberto al Teatre Municipal d'Artesa de Lleida a les 8 de la tarda. 


divendres, 2 de juny del 2017

A un cafè de Moscou...

El dramaturg irlandès Brian Friel, considerat el Txèhov irlandès, és l'autor d'After Play. L'obra té lloc a un cafè de Moscou al voltant de l'any 1920. 

Dos personatges, de dos obres diferents d'Anton Txèhov, Sònia Serebreikova (la neboda de "L'oncle Vània) i Andrei Pozorov (el germà indecís de "Les tres germanes") es troben a un cafè després de 20 anys d'acabar les seves primeres vides de ficció. La trobada fortuïta entre Andrei i Sonia vol ser una reflexió sobre com la casualitat pot capgirar inesperadament les nostres vides, en la qual la influència de Txékhov no passa desapercebuda. Una conversa existencial entre els dos personatges, que gràcies a la familiaritat i al vodka, va guanyant en franquesa.

Així, Sònia (Ciara Ferraz) i Andrei (Francesc Pla) es tornaran a trobar al cafè de Moscou el dissabte 3 de juny a les 8 de la tarda a Casa Gassía, al Ecomuseu de les Valls d''Àneu a Esterri d'Àneu. 




dimecres, 31 de maig del 2017

Un dia per Artesa de Lleida

Artesa de Lleida, a la comarca del Segrià, és el segon municipi que acull una de les actuacions del Cicle Mènsula, en aquest cas l'òpera buffa de La Serva Padrona al Teatre Municipal a les 8 de la tarda.

Ermita de Sant Ramon No Nat
Foto: elblogdelmon.blogspot.com

Artesa de Lleida és recomanble per anar a passar el dia, al costat de la ciutat de la Lleida, fer un tumb per descobrir la Vileta (barri antic) i descobrir el patrimoni arquitectònic d'aquest municipi com són l'esglèsia neoclàssica de Sant Miquel, la Capella de Sant Ramon No Nat o la Casa Gallart. També podem gaudir del Museu Local d'Arqueologia ubicat als soterranis de l'Ajuntament on es poden observar restes ibèriques i romanes entre d'altres (al no trobar cap horari per internet sobre l'obertura del museu adjuntem els telèfons que hi disposen al web municipal: 973.167.162 i 973.167.315).

A més, per Artesa de Lleida transcorren diferents rutes (us enllacem a l'espai de wikiloc on els usuaris han disposat les rutes que han realitzat i que passen per Artesa de Lleida). Alhora esmentar que gairebé la meitat de terme en la seva vessant Sud, en direcció a Aspa, està declarat zona PEIN (Pla d'Espai d'Interés Natural).

Enllaços:

Esterri d'Àneu el centre de les Valls d'Àneu

Esterri d'Àneu és el primer municipi que acollirà el Mènsula aquesta 4a edició. Un lloc privilegiat per estar ubicat al mig de les Valls d'Àneu i que ens ofereix un fum d'activitats per a poder guadir un cap de setmana.

Interior de l'Ecomuseu
Foto: senders.pallarssobira.cat
Un dels punts d'interès d'Esterri d'Àneu és l'Ecomuseu de la Valls d'Àneu, on el visitant s'endinsarà, d'una manera activa i participativa, en les formes de vida del Pallars de principis del segle passat. A la Casa Gassia és on es realitzarà l'actuació d'AfterPlay de Teatre de Butxaca el dissabte 3 de juny a les 8 de la tarda.

Altres punts d'interès que ens trobem a Esterri d'Àneu són: l'antiga església de Sant Vicenç, l'església parroquial de Sant Vicenç, el pont romànic, la creu del terme, el barri vell o el passeig que hi ha vora riu. Una atractiva passejada per la localitat.

Per als que els agradi la natura, ja sigui a travès del senderisme, la bici de muntanya o en cotxe 4x4, podran gaudir de diferents rutes que surten des de la localitat:
 Al següents enllaços podreu trobar més informació per passar un cap de setmana a Esterri d'Àneu i visitar les Valls d'Àneu:

dimarts, 30 de maig del 2017

Comença el Cicle Mènsula amb actuacions al Pirineu i la Plana de Lleida



Esterri d’Àneu i Artesa de Lleida són les poblacions que acolliran el inici del cicle.


El cicle d’espectacles de petit format Mènsula inicia les seves representacions aquest cap de setmana. La companyia Teatre de Butxaca serà l’encarregada aquest any d’iniciar el cicle amb l’obra “AfterPlay” del dramaturg irlandès Brian Friel; l’actuació tindrà lloc el dissabte 3 de juny a les 8 de la tarda a l’Ecomuseo de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu). El diumenge 4 de juny, i també a les 8 de la tarda, el Teatre Municipal d’Artesa de Lleida acollirà la segona de les representacions, La Gata Roja portarà a terme l’òpera buffa “La Serva Padrona”. 


Instant de la representació d'AfterPlay de Teatre de Butxaca (Foto: Àngel Pérez)

Instant de la representació de La Serva Padrona de La Gata Roja (Foto: Àngel Pérez)

Com va assenyalar la Directora de l’IEI, Montserrat Macià, el passat 22 de maig a la presentació: “aquest cicle porta les activitats culturals a llocs en els quals no s’acostuma a representar aquest tipus de format, amb la voluntat de l’IEI d’atansar la cultura musical i teatral a tot el territori i sense que això representi una gran despesa per al municipi”.

divendres, 10 de juny del 2016

dijous, 9 de juny del 2016

La Coma i La Pedra: romànic a la Vall del Lord

La Coma i La Pedra és un petit municipi del Solsonès, ubicat a la part nord de la comarca i que limita amb l'Alt Urgell i el Berguedà. Aixecat entre les muntanyes de la Serra de Port del Comte i de la Serra del Verd, molt a prop del neixament del riu Cardener. La Coma i La Pedra està conformat per tres nuclis poblacionals: La Coma, La Pedra i el Port del Comte.  

Vista general de La Coma. Foto: diputaciólleida.cat

A La Coma i La Pedra podem gaudir d'una gran oferta túristca i d'activitats, el municipi forma part de diverses rutes tant de senderisme com de BTT, com per exemple la de les Ermites Romàniques; a més a través de la Vall del Lord podem gaudir d'activitats familiars, escalada, espeleologia o paparent. L'estació d'esquí del Port del Comte també ofereix una varietat d'activitats per a gaudir del mervallós.

Però un dels atractius naturals que podem trobar a La Coma i La Pedra són Les Fonts del Cardener.
situades a prop del nucli de la Coma i en èpoques de desglaç ofereix un espectacle majestuós. 

Fonts del Cardener. Foto: comapedra.cat
El riu al nàixer forma ja una forta i ampla corrent ques llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients, saltants i sovintamagada sota sostre de verdor. El lloc és atraient. L'Aigua és molt freda i bona (Cèsar August Torras (1852-1923), excursionista de renom i considerat el fundador de l'excursionisme català).
 
L'entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai lúdic, preparat per a què el visitant pugui gaudir d'un dia especial amb la família i amics, equipat amb taules i bancs, barbacoes amb mataguspires, W.C. públics, i pàrquing no vigilat.
 
Informació extreta de la wikipedia en català i de la pàgina web de l'Ajuntament. 
 
Enllaços d'interés donada la gran extensió d'informació:

dimarts, 7 de juny del 2016

Sarsuela i òpera al Mènsula2016

El proper diumenge 12 de juny a les 12 del migdia viatgem cap a La Coma i La Pedra, al Solsonès, on La Gata Roja presenta l'espectacle 'D'àries i romances', on la sarsuela i l'òpera seran presents a la Sala Polivalent de la Piscina Municipal (La Coma).


dijous, 2 de juny del 2016

Bellmunt d'Urgell: El balcó de l'Urgell

El diumenge a la tarda Mènsula viatja fins a Bellmunt d'Urgell, a la comarca de La Noguera. Aquesta petita localitat, amb quasi 200 habitants, és un lloc excepcional per fer una passejada per la tarda de diumenge abans de l'actuació.

Vista de Bellmunt d'Urgell. Foto: escapdarural.com
 A Bellmunt d'Urgell se'l conèix com el 'Balcó de l'Urgell', i es que la seva ubicació d'alt d'un turó fa que es puguin visualitzar unes vistes meravelloses dels Pirineus, de la Serra de Bellmunt i de les comarques de La Noguera i de l'Urgell.  Donada la situació estratègica fou conquerit durant els anys dels comtats d’Ermengol IV, d’Ermengol V i d’Ermengol VI, anteriorment a la presa de Balaguer.

Dins de la localitat, entre els seus estrets carrers trobem l'església parroquial de Sant Josep (goticorenaixentista), cases amb portals adovellats al C. Major de caire medieval, 'La Botigueta' que és un edifici de pedra i la torre de vigilància, prop de l'església i que fou enderrocada al s. XIX. 

Carrer de Bellmunt d'Urgell. Foto: flickriver.com

L'escriptor Domènec Pallerola i Munné, o més conegut com Domènec de Bellmunt, va nèixer a aquesta localitat el 1903. Fou membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Passejar per Bellmunt d'Urgell és passejar per a tranquil·litat d'un poble petit i admirar les vistes que ens ofereix. 

Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Bellmunt d'Urgell, Wikipèdia en català i enciclopedia.cat.


dimecres, 1 de juny del 2016

Ribera d'Ondara: Història viva de La Segarra.


El dissabte és un bon dia per anar a Ribera d'Ondara, ubicat a la Vall del Ribera d'Ondara, 581 habitants distribuits en 13 agregats: Sant Antolí iVilanova, La Sisquella, Gramuntell, Els Hostalets, Llindars, MasClaret, Montfar, Montlleó, Montpalau, Pomar, Rubinat, Briançó, SantPere dels Arquells. Al nord del terme municipal, el terme de Cervera. 

Rubinat, seu d'una de les batalles de la Guerra Civil Catalana. 

L'agregat de Rubinat és un dels més importants que composa Ribera d'Ondara, actualement amb uns 45 habitants, aquest petit nucli va ser lloc de la batalla de la Guerra Civil Catalana, on Joan Americ, amb el suport de l'arquebisbe de Saragossa, va derrotar la Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell. Aquest esdeveniment va tenir lloc el 21 i 22 de juliol de 1462. A més rubinat conserva part del gran castell senyorial, l'església romànica de Santa Maria de Rubinat i les ruïnes de la fàbrica on s'embotellava l'aigua de Rubinat, famosa per les seves propietats purgatories. 

Església de Sta. Maria de Rubinat. Foto: todopueblos.com
Pomar, propietat senyorial.

L'agregat de Pomar va pertanyer a diferents cases senyorials com Berenguer de Queralt (1260); els Carboners, els Aimeric i els Erill. Situat a la ribera del riu Ondara encara es conserva l'església romànica de Sant Pau de Narbona, donada la seva precaria construcció les campanes van ser retirades fa 40 anys, una d'elles encara es conserva a la nova capella. 

Carrer de Pomar. Foto: poblesdecatalunya.cat
Es conserva la llegenda que durant la guerra entre Carlins i Isabelins, prop de Pomar va tenir lloc un enfrontament entre ambdos bàndols, la llegenda diu que el Capità de les tropes isabelines portava un Sant Crist a la punta de la balloneta i li deia cridant "Si no trobem als carlins aviat t'afusellaré", al tercer cop que ho va dir es trobaren els carlins i a d'ell va ser el que li donaren el primer tret. Es diu que van morir centenars d'isabelins excepte dos, que eren de Cervera i que fugiren al coneixers bé el terreny. Les gents de Briansó i Pomar sotarraren als mort al voltant de l'església de Montlió. 

Sant Pere dels Arquells, Priorat Canonical i restes funeraries prehistòriques. 

Sant Pere dels Arquells va ser néixer al voltant d'un priorat canonical al 1100 pel monestir de Santa Maria de l'Estany, a instàncies de Guillem Ramon d'Òdena. L'any 1592 fou cedit al monestir de Montserrat, que el conservà fins al segle XIX. Cal esmentar l'existència de l'església de Sant Pere, erigida al final de segle XI, refeta durant el XIV i modificada el el 1867.

A la Ribera d'Ondara es poden trobar vestigis de les civilitzacions prehistòriques a diversos pobles. A Sant Pere dels Arquells podem localitzar una dels set mostres funeraries que hi han a la Ribera d'Ondara. Amb l'itinerari de les Balmes i Necropolis fem una pinzellada a les civilitzacions que van viure a La Segarra fa milers d'anys.

Montpalau medieval. 

Al conjunt del nucli, que es troba ben urbanitzat, es poden trobar arcades i carrerons testimonials de l'època medieval. Fins els temps moderns el Senyors d'Oluja foren els senyors feudals de la localitat. Llavors sols hi havien 15 cases, una d'elles pertanyent als Vidal, del Ramón Vidal que al 1919 va fundar la Cooperativa Comarcal de Cervera, (el Sindicat) i en fou president durant 50 anys.

Arcades de Montpalau. Foto: poblesdecatalunya.cat
A més a Montpalau podem trobar l'església de Sant Jaume, temple romànic però que conserva les reformes gòtiques i posteriors que van portar a terme. Al seu interior, s'hi conserva un sarcòfag amb una inscripció molt gastada, la qual cosa no permet identificar de qui es tracta, Pel seu estil es diu que sembla pertànyer a l'escola de Cervera i fet en la segona meitat del s. XIV. A la tapa i ha una figura humana jaient amb vestidura de monjo. L'emblema és el d'una olla o calder, propi dela família dels Calders, senyors de la Tallada.

Un dels costums que tenia Montpalau era la nit de Tots Sants anar al cementiri amb una atxa encesa i damunt de la tomba del mort familiar es menjava i es resava en homenatge i record del difunt de la família.

Llindars, Gramuntell, Els Hostalets, Briançó i La Sisquella: l'encant de la ribera de l'Ondara. 

Aquests petits nuclis on hi viuen des de 8 persones (La Sisquella) fins a 84 (Els Hostalets) tenen el seu encant a les petites coses. Comencem per el més petit, La Sisquella, que compta amb 8 habitants. Els Nuix de Cervera hi fundaren el 1480 el mas que porta el seu nom, amb una g.ran casa de tipus senyorial, amb baluards i llotgetes a la part superior deles cantonades. Al s. XVI els seus habitants construïren la Capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus. 

Briançó amb 10 habitants està situat a un turó a la dreta del riu Ondara. Briançó era un nucli tancat, era una fortalesa secundària de Montlleó. L’any 1100 fou cedit al bisbe intrús de Vic, Guillem Berenguer, pel seu senyor en Giribert Hug. Actualment a Cal Carulla encara es conserva una torre quadrada escapçada. L'esglèsia està dedicada a Sant Salvador.  

Llindars compta amb 12 habitants, al nucli sols queden dos cases habitables, una d'elles, Cal Colom, és la casa pairal més notable del lloc. Llindars va ser donat com a dotació pels Òdena al Priorat de
Sant Pere dels Arquells. i el 22 d'agost de 1592, per butlla pontifícia l'església dels Arquells, en qualitat de Priorat, s'uní al monestir de Santa Maria de Montserrat, i en conseqüència Llindars també, amb les seves propietats annexes i les seves. L'esglesia dedicada a Sant Roc va ser refeta al s. XVIII. 

Nucli de Llindars. Foto: poblesdecatalunya.cat


Gramuntell, amb 24 habitants, va ser comprat pel Monastir de les Santes Creus el 1230 del qual va ser propietari fins a la desamortització. El temple parroquial de Santa Maria és un símbol de l'evolució de la construcció religiosa de la Segarra, i conserva força elements de l'estructura anterior. També hi ha restes del castell.Una de les costums més destacades de Gramuntell era la presentació del ram a les núvies. 

Els Hostalets és el nucli més gran d'aquest grup amb 84 habitants. Aquest nucli té l'origen en el conjunt d'hostals construïts durant l'edat mitjana al costat del camí ral de Barcelona - Lleida. Entre els hostals fundadors conten que hi havia els de Jaume Gomar, al segle XV, i més tard del de Cal Vallés. La capella està dedicada a Sant Jordi, construïda a mitjans del segle XVI per el Baró Jordi Joan Aimeric. En sortir del poble enfilant la carretera de Rubinat, trobem les restes de l'antic molí de Paratància.

Montlleó, il·lumats a finals del s. XX. 

Montlleó actualment és un nucli deshabitat, però una de les curiosats es que fins el 1992 no va arribar l'electricitat a la població. Com anècdota cal destacar que els primers dies al no saber que era un focus que il·luminava, feia l'efecte que s'havia calat foc prop de Montlleó, i fins i tot van anar-hi els bombers pel munt de trucades que van tenir, pensant-se que era un incendi.

Església de Sta. Maria a Montlleó Foto: poblesdecatalunya.cat
Sant Antolí i Vilanova, nucli de reis. 

Sant Antolí i Vilanova és el nucli més gran de Ribera d'Ondara amb 175 habitants. Cal esmentar l'existència de l'antic castell dels Aimeric, de traça gòtica i l'antic temple romànic de Sant Antolí, ampliat durant l'epoca,medieval i moderna. Sota l'església hi ha el castell, i des d'aquí en baixa un un carrer que tindria un portalet a cada exrem, de muralla enfeien les mateixes parets foranes de les cases. Al principi del segle XIII l'indret pertanyia als Cervera, però posteriorment va passar a mans del rei, els Queralt, els Aimeric i els Erill.

Esglèsia de Sant Antolí. Foto: latribunadelbergueda.blogspot.com
Pel terme de Ribera d'Ondara passen diferents rutes com la de la 'Ruta romànica i gòtica de La Segarra', el GR 171 o el Camí de Sant Jaume. 

Informació extreta de la web de l'Ajuntament de Ribera d'Ondara i de la wikipèdia en català.